Sóc lluna i sóc aigua.
Lluna blanca, sempre rodona,
Somrient i melancòlica
als ulls que miren.
Aigua estancada
si tu ho hi ets.
Sóc vent de tramuntana,
però al teu rostre, només brisa.
Sóc foc i sóc ràbia.
Destructora o enèrgica,
vital i suggerent
davant la teva alegria.
Explosió de colors i rialles
si et tinc a tu.
(1997)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada