La caldera s'ha espatllat,
per segon cop
embussada,
i m'ofereix la mateixa olor de goma
cremada
que devia fer el nostre
amor
l'hivern passat
mentre el rumiaves.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
divendres, 12 de febrer del 2010
divendres, 6 de novembre del 2009
Delit
Voldria tastar els teus llavis molsuts,
beure’n la sang d’una mossegada
i degustar la saliva d’aquesta llengua atrevida.
Engoliria tota la rancúnia del teu viure
per convertir-la en passió fugissera.
No et faria promeses,
ni vertaderes ni falses.
No et juraria amor etern.
Gaudiríem de l’instant ardent...
i breu.
beure’n la sang d’una mossegada
i degustar la saliva d’aquesta llengua atrevida.
Engoliria tota la rancúnia del teu viure
per convertir-la en passió fugissera.
No et faria promeses,
ni vertaderes ni falses.
No et juraria amor etern.
Gaudiríem de l’instant ardent...
i breu.
dimarts, 3 de novembre del 2009
Febre
Tenies els ulls calents
de febre
de plor
de tristesa
de no saber què
...
Com jo
que no sé
si em vols o no.
de febre
de plor
de tristesa
de no saber què
...
Com jo
que no sé
si em vols o no.
La vida, demà
Em miro
la panxeta al mirall
L’amago
Intento amagar-la més
Em miro la cara
al mirall reflectida
i hi trobo ulls
encesos de vida,
espurnes de desig
que em tornen la picardia.
Després de mi no recordaries
res mes.
En lloc de la panxa
pensaries en el ventre calent
per dintre,
en la vida beguda
als meus pits,
en els petons submergits
als meus llavis.
Després de mi no hi hauria
res més
que no fos el record
de la meva ESCALFOR.
(2005, però segueix vigent)
la panxeta al mirall
L’amago
Intento amagar-la més
Em miro la cara
al mirall reflectida
i hi trobo ulls
encesos de vida,
espurnes de desig
que em tornen la picardia.
Després de mi no recordaries
res mes.
En lloc de la panxa
pensaries en el ventre calent
per dintre,
en la vida beguda
als meus pits,
en els petons submergits
als meus llavis.
Després de mi no hi hauria
res més
que no fos el record
de la meva ESCALFOR.
(2005, però segueix vigent)
divendres, 4 de setembre del 2009
la Força de l'Amor
Sóc lluna i sóc aigua.
Lluna blanca, sempre rodona,
Somrient i melancòlica
als ulls que miren.
Aigua estancada
si tu ho hi ets.
Sóc vent de tramuntana,
però al teu rostre, només brisa.
Sóc foc i sóc ràbia.
Destructora o enèrgica,
vital i suggerent
davant la teva alegria.
Explosió de colors i rialles
si et tinc a tu.
(1997)
Lluna blanca, sempre rodona,
Somrient i melancòlica
als ulls que miren.
Aigua estancada
si tu ho hi ets.
Sóc vent de tramuntana,
però al teu rostre, només brisa.
Sóc foc i sóc ràbia.
Destructora o enèrgica,
vital i suggerent
davant la teva alegria.
Explosió de colors i rialles
si et tinc a tu.
(1997)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)