La vida, demà

Em miro
la panxeta al mirall
L’amago
Intento amagar-la més
Em miro la cara
al mirall reflectida
i hi trobo ulls
encesos de vida,
espurnes de desig
que em tornen la picardia.

Després de mi no recordaries
res mes.
En lloc de la panxa
pensaries en el ventre calent
per dintre,
en la vida beguda
als meus pits,
en els petons submergits
als meus llavis.

Després de mi no hi hauria
res més
que no fos el record
de la meva ESCALFOR.

(2005, però segueix vigent)