un entremig?

Els nòvius fan plans; els amants viuen al dia. Quin és el combinat perfecte?

de frases en anglès que entenem perfectament

Frases a compartir diràriament, senzilles, encara que no es domini l'anglès s'entenen; les cançons de tots els temps les han utilitzat i publicitat abastament.

Take a breath

I Just can’t get enough

Don‘t stop me now...

Heart of glass

Making plans

Dancing with myself

Call me!

de dites de les meves àvies i altres familiars

- Àvia Victòria: "A la vora del foc, la pega s'escalfa"

- El meu pare: Més val grans a la cara que petits al ventre.

- Àvia Adelaida: "És millor haver de dir 'booooo' que 'arri!'"

- Àvia Victòria: "El sexe és la palla que fa entrar l'ase a estable"

- Mare: "Cal tenir un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc"

María, o jo, o tu, o vés a saber qui...

María bebe y fuma en un rincón,
cansada de bailar bajo la luna.
Borró del diccionario la palabra AMOR
des del castillo de sueños de su cuna.

María se codea con las musas
para llenar de morbo esta canción.
Y dentro de sus ojos ves la excusa
para ponerle un cuerno a la razón.

Maria vive en los libros abiertos
de heroina, de la duda y de lo incierto.
María tiene arrugas en el alma,
y gotas de felicidad bajo la falda.

María nunca ha visto una mañana;
María fumando marihuana
escondiendo en la cama su dolor...

María oliendo a noche y a borracho;
María con ceniza en los zapatos,
intentando llenar con algo el corazón.

...

María tiene cuerpo de cometa,
y una lágrima tatuada en la cadera;
unos le dicen loca, otros poeta,
y cuando llega a casa nadie la espera

María siempre amaba a sus amantes;
si la buscas, te encontrará ella antes.
María se ha ligado ayer al Sol
y ha bailado desnuda un rock & roll.

María nunca ha visto la mañana,
María fumando marihuana,
escondiendo en la cama su dolor.

María oliendo a noche y a borracho
María con ceniza en los zapatos
intentando llenar con algo el corazón.

...

(Pablo Moro i Melendi)

m'agrada

M'agrada, m'agrada, m'agrada, m'agrada, m'agrada, m'agrada, m'agrada.

El sol, la meva família, el cap de setmana, fer la cervesa amb els amics, dormir abraçada, caminar, cantar, mirar fotos, llegir al porxo, somriure, un bon petó al mig de la galta, la infantesa, ballar!, casa nostra, la gent que m'estima, les botes amb taló, les dutxes llaaaargues, fer volar coloms, ... (continuarà)

(diumenge) Un bon foc a la llar, guaitant les flames amb una copa de vi; les paraules, les maduixes, la cuina endreçada, el melic, els fruiters florits, els llavis molsuts, la sinceritat, la tendresa, els massatges!, la penombra de les espelmes, el cel de nit...

(dilluns) La Mariona i en Jan dormint, en Jan i la Mariona desperts.

(dimarts) Posar-me rímmel, les seves mans, el poemari que tinc a la tauleta de nit, els llençols nets i suaus.

(dimecres) Dur els cabells llargs, els boleros, la gresca amb les meves germanes, ...

(dijous) Juan Diego Botto!

(dissabte) Els massatges, les carícies, el gol d'en Jan amb la dreta!; les carícies, els massatges, el gol d'en Jan amb l'esquerra; he dit els massatges i les carícies?!; l'alegria d'en Jan. I l'adaptabilitat de la Mariona.

Faldilles

Sota les faldilles es poden amagar tantes coses... excepte quan són més curtes que la paciència d'un nen.

Frenada

La caldera s'ha espatllat,
per segon cop
embussada,
i m'ofereix la mateixa olor de goma
cremada
que devia fer el nostre
amor
l'hivern passat
mentre el rumiaves.

surrealisme

Acabo d'arribar d'escoltar un concert força intimista d'Oriol Foll a Corçà, acompanyat a la guitarra i veus per l'Albert Such, un concert proper, amè, amb punts tendres i altres de lleugerament còmics; amb participació dels molt fans... Jo mateixa he cantat el que coneixia, versions de Lluís Llach ("País petit", esplèndida!)

... però com són les coses que despres de xerrar durant una hora amb la meva amiga a l'aparcament de Verges (quina bonica conversa!) on jo havia deixat el meu cotxe, me'n vaig a casa, connecto l'ordinador, responc quatre coses bàsiques de la xarxa social i agafo el ratolí per fer el recorregut següent:

MI PC / Mis Documentos/ Mi Música/ Pereza, Pignoise, Melendi, El canto del loco i Estopa... ehem ehem...

Quan hi ha nens em poso els auriculars a tota castanya. Ara no em cal, només connectar l'altaveu (se sent diferent...!!...)Llavis tallats, hivern durillo. 2.44h. bff!!! Canto. "Ella es una línea recta / en el mapa de tu vida / puedes tratar de olvidarla/pero no podrás borrarla/... / Ella es un ruido constante / cada dia cada instante / es una señal prohibida / es como el final de un dia... / Y nada, nada podrá salvarte, nada a lo agarrarte, nada que no soñaste.../ Puedes escribir su nombre / en una botella verde / y lanzarla al mar de siempre / como más vas a engañarte... Nada podrá salvarte / nada a lo que agarrarte / nada que no soñaste...

de films i eleccions

Tenia molt material per escollir: "Celda 211", "Tres dies amb la família", "La cinta blanca" o "Un tipo serio" (la darrera dels germans Cohen, era la que anava amb més punts de sortida!). No, "Avatar" no entrava dintre dels meus plans. Tampoc la que finalment va ser escollida: "Holmes". Aquest és l'inconvenient d'anar al cinema acompanyada...

Malgrat tot, i fins i tot tenint en compte que retallaria ben bé 20 minuts de cinta (corresponents a baralles massa llargues, és prou recomanable. Un dels motius és obvi: m'encanta Jude Law!!! De debó: el diàlegs són enginyosos; la il·luminació molt ben aconseguida, enmarca el Londres de l'època; la relació entre Holmes i Watson s'entreveu acuradament; el misteri central de la història t'obliga a estar atent... un entreteniment interessant.

"Un tipo serio" em queda pendent, doncs. Però ara la feina s'acumula i també em complauria molt gaudir de "Un lugar donde quedarse", la darrera història de Sam Mendes, seguint la línia de "Revolutionary road" però amb to més comèdia. Segons els crítics, "Mendes fa servir els dos films per continuar aprofundint en un dels temes fonamentals de la seva –encara- curta trajectòria: els problemes de parella i la crisi de la institució familiar tradicional en la societat contemporània, especialment al seu país d’adopció, els Estats Units". A Girona, només al Truffaut, però.

Pirates

Robo el meu propi son, la majoria d'hores de les meves pròpies nits, i en algunes m'hi acompanyes... poques vegades a la meva esquerra i tot sovint al meu pensament, als meus dits... entre els meus sospirs. L'un o l'altre, o els altres, què hi fa? què més et dóna, què us importa?

Condició de mare... animal

Normalment una mare ha d'estar i vol estar a prop dels seus fills, dels seus cadells. Què passa quan algú ho impedeix?

Si parlem de mamífers, ens podem trobar, amb molta probabilitat, que la mare pot treure la seva condició de lleona, la seva part més defensiva - agressiva; la més visceral, animal, la menys racional.

La meva part animal treu les urpes mentre el meu racioni em frena els impulsos. Quina d'elles guanyarà? Quina vull que guanyi?