Acabo d'arribar d'escoltar un concert força intimista d'Oriol Foll a Corçà, acompanyat a la guitarra i veus per l'Albert Such, un concert proper, amè, amb punts tendres i altres de lleugerament còmics; amb participació dels molt fans... Jo mateixa he cantat el que coneixia, versions de Lluís Llach ("País petit", esplèndida!)
... però com són les coses que despres de xerrar durant una hora amb la meva amiga a l'aparcament de Verges (quina bonica conversa!) on jo havia deixat el meu cotxe, me'n vaig a casa, connecto l'ordinador, responc quatre coses bàsiques de la xarxa social i agafo el ratolí per fer el recorregut següent:
MI PC / Mis Documentos/ Mi Música/ Pereza, Pignoise, Melendi, El canto del loco i Estopa... ehem ehem...
Quan hi ha nens em poso els auriculars a tota castanya. Ara no em cal, només connectar l'altaveu (se sent diferent...!!...)Llavis tallats, hivern durillo. 2.44h. bff!!! Canto. "Ella es una línea recta / en el mapa de tu vida / puedes tratar de olvidarla/pero no podrás borrarla/... / Ella es un ruido constante / cada dia cada instante / es una señal prohibida / es como el final de un dia... / Y nada, nada podrá salvarte, nada a lo agarrarte, nada que no soñaste.../ Puedes escribir su nombre / en una botella verde / y lanzarla al mar de siempre / como más vas a engañarte... Nada podrá salvarte / nada a lo que agarrarte / nada que no soñaste...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada