Tenia molt material per escollir: "Celda 211", "Tres dies amb la família", "La cinta blanca" o "Un tipo serio" (la darrera dels germans Cohen, era la que anava amb més punts de sortida!). No, "Avatar" no entrava dintre dels meus plans. Tampoc la que finalment va ser escollida: "Holmes". Aquest és l'inconvenient d'anar al cinema acompanyada...
Malgrat tot, i fins i tot tenint en compte que retallaria ben bé 20 minuts de cinta (corresponents a baralles massa llargues, és prou recomanable. Un dels motius és obvi: m'encanta Jude Law!!! De debó: el diàlegs són enginyosos; la il·luminació molt ben aconseguida, enmarca el Londres de l'època; la relació entre Holmes i Watson s'entreveu acuradament; el misteri central de la història t'obliga a estar atent... un entreteniment interessant.
"Un tipo serio" em queda pendent, doncs. Però ara la feina s'acumula i també em complauria molt gaudir de "Un lugar donde quedarse", la darrera història de Sam Mendes, seguint la línia de "Revolutionary road" però amb to més comèdia. Segons els crítics, "Mendes fa servir els dos films per continuar aprofundint en un dels temes fonamentals de la seva –encara- curta trajectòria: els problemes de parella i la crisi de la institució familiar tradicional en la societat contemporània, especialment al seu país d’adopció, els Estats Units". A Girona, només al Truffaut, però.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs Celda 211 és brutal, del millor que he vist mai. L'argument, els personatges, la història, l'espai... tot es troba perfectament acurat i treballat. Més que recomanable!
ResponElimina