surrealisme

Acabo d'arribar d'escoltar un concert força intimista d'Oriol Foll a Corçà, acompanyat a la guitarra i veus per l'Albert Such, un concert proper, amè, amb punts tendres i altres de lleugerament còmics; amb participació dels molt fans... Jo mateixa he cantat el que coneixia, versions de Lluís Llach ("País petit", esplèndida!)

... però com són les coses que despres de xerrar durant una hora amb la meva amiga a l'aparcament de Verges (quina bonica conversa!) on jo havia deixat el meu cotxe, me'n vaig a casa, connecto l'ordinador, responc quatre coses bàsiques de la xarxa social i agafo el ratolí per fer el recorregut següent:

MI PC / Mis Documentos/ Mi Música/ Pereza, Pignoise, Melendi, El canto del loco i Estopa... ehem ehem...

Quan hi ha nens em poso els auriculars a tota castanya. Ara no em cal, només connectar l'altaveu (se sent diferent...!!...)Llavis tallats, hivern durillo. 2.44h. bff!!! Canto. "Ella es una línea recta / en el mapa de tu vida / puedes tratar de olvidarla/pero no podrás borrarla/... / Ella es un ruido constante / cada dia cada instante / es una señal prohibida / es como el final de un dia... / Y nada, nada podrá salvarte, nada a lo agarrarte, nada que no soñaste.../ Puedes escribir su nombre / en una botella verde / y lanzarla al mar de siempre / como más vas a engañarte... Nada podrá salvarte / nada a lo que agarrarte / nada que no soñaste...

de films i eleccions

Tenia molt material per escollir: "Celda 211", "Tres dies amb la família", "La cinta blanca" o "Un tipo serio" (la darrera dels germans Cohen, era la que anava amb més punts de sortida!). No, "Avatar" no entrava dintre dels meus plans. Tampoc la que finalment va ser escollida: "Holmes". Aquest és l'inconvenient d'anar al cinema acompanyada...

Malgrat tot, i fins i tot tenint en compte que retallaria ben bé 20 minuts de cinta (corresponents a baralles massa llargues, és prou recomanable. Un dels motius és obvi: m'encanta Jude Law!!! De debó: el diàlegs són enginyosos; la il·luminació molt ben aconseguida, enmarca el Londres de l'època; la relació entre Holmes i Watson s'entreveu acuradament; el misteri central de la història t'obliga a estar atent... un entreteniment interessant.

"Un tipo serio" em queda pendent, doncs. Però ara la feina s'acumula i també em complauria molt gaudir de "Un lugar donde quedarse", la darrera història de Sam Mendes, seguint la línia de "Revolutionary road" però amb to més comèdia. Segons els crítics, "Mendes fa servir els dos films per continuar aprofundint en un dels temes fonamentals de la seva –encara- curta trajectòria: els problemes de parella i la crisi de la institució familiar tradicional en la societat contemporània, especialment al seu país d’adopció, els Estats Units". A Girona, només al Truffaut, però.

Pirates

Robo el meu propi son, la majoria d'hores de les meves pròpies nits, i en algunes m'hi acompanyes... poques vegades a la meva esquerra i tot sovint al meu pensament, als meus dits... entre els meus sospirs. L'un o l'altre, o els altres, què hi fa? què més et dóna, què us importa?

Condició de mare... animal

Normalment una mare ha d'estar i vol estar a prop dels seus fills, dels seus cadells. Què passa quan algú ho impedeix?

Si parlem de mamífers, ens podem trobar, amb molta probabilitat, que la mare pot treure la seva condició de lleona, la seva part més defensiva - agressiva; la més visceral, animal, la menys racional.

La meva part animal treu les urpes mentre el meu racioni em frena els impulsos. Quina d'elles guanyarà? Quina vull que guanyi?