La caducitat del futur

De petits, somiem en fer-nos grans. Desitgem entrar al món dels adults, poder gaudir d'allò que sembla reservat només als més grans. Celebrem els anys, com si cada dotze mesos ens acostéssim més a la nostra felicitat! Aprenem, estudiem per a convertir-nos (ens diuen) en homes i dones de profit, per llaurar-nos un futur.

Perseguim promeses. Les que ens fan aquests mateixos adults, els que nosaltres estimem dia a dia. I confiem en ells. Confiem en la vida. I, de retruc, confiem en el futur.

A l'adolescència, aquesta època de la nostra vida on tant valorem la immediatesa, on el demà és massa lluny, on un "potser" pot voler dir "mai"..., perseguim viure al dia. Potser aquesta fase, on la planificació és amiga esquerpa i la improvització reina, és veritablement la més pura. Podria ésser que l'etapa que els adults (pares i mestres) viuen com un mal necessari pel creixement, per l'evolució, per la consolidació, fos realment l'única etapa lúcida de l'ésser humà?

A mida que anem creixent, i posem seny, tornem a posar les nostres mires en el futur, en el que ha de venir, en el que ha de perdurar... "Posem seny", he dit. Ens tornem porucs, i necessitem valors (aparentment) sòlids... Perseguim seguretats.

Analitzem, repensem, sospesem cada acció segons les seves conseqüències futures. Ens atrevim a imaginar què passarà en el futur, aquest temps incert que encara no ha arribat i que ens vol sorprendre, malgrat els nostres esforços per acotar-lo, per dibuixar-li els límits. El futur és rebel!

Dedicatòries als llibres que són promeses de futur, com si no en tinguéssim prou amb l'avui, ara i aquí. NO en tenim prou. Necessitem, desitgem, perseguim la certesa que allò perdurarà: no n'hi ha prou amb què ara sentis això, m'has d'assegurar que demà també, i demà passat... i sempre. No hi ha declaració que no acabi amb un "per sempre", ni amorosa, ni professional, ni electoral, ...

Si ens casem/aparellem formalment, no diem només "t'estimo", hem de dir "t'estimaré sempre". Si obrim un compte d'estalvi hem de prometre que no usarem aquells diners durant... un, dos, cinc anys? Si signem un contracte volem garanties d'estabilitat. Sempre. Per sempre. O sigui, per tant temps com sigui possible...

La vida, el dia a dia, és material fungible. La vida es va consumint mentre es va vivint. La vida es gasta. I es renova. El futur que perseguim té data de caducitat.

(Continuarà)