Disparant paraules

Mots esfereidors reben per resposta un silenci cruel.
La mà pren la ploma, amenaça amb la paraula punyent que es dibuixa sobre el blanc paper.
Els ulls no miren l’altre, l’ignorem, el sabem patint.
Espantat davant l’acte, l’impuls que arrossega la verinosa ploma dicta sentència.
Decepció que es fa present, amor ferit volcat sobre el paper abans verge.
Dits que premen la ploma com un gallet.
Disparant paraules que fereixen, silencioses...
Ràbia que encega l’amor.