Aquesta nit ha entrat l'hivern, a casa meva especialment. Caldera espatllada, llenya absent... Ahir: surto mitja hora abans de la feina per anar a comprar un radiador d'oli i un parell de bosses de llenya a la gasolinera. Per sort el lampista-amic (no, ha de dir l'amic lampista) em va deixar un altre radiador (per això i més coses és més amic que lampista). Poso una manta sobre els nòrdics dels nens i a sobre del meu.
El llit, aquest hivern, serà més ample i fred.
La casa també.
Mentre escric sóc en un altre planeta. De cop i sense saber perquè, aixeco la mirada i m'adono que plou. Bé, mentre plogui no farà tanta fred. Però augmentarà la sensació de tristor hivernal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'hiver hauria de ser una estació de crèdit opcional. I la pluja, tot i les seves segures virtuts, també.
ResponEliminad'una importància cabdal tenir un amic-lampista o lampista-amic :) Benvinguda a l'altre planeta :)
ResponElimina